Nova Zelanda o Aotearoa en maori ( «terra del llarg núvol blanc») es troba a Oceania a el Sud-oest de l'Oceà PacÃfic, està integrat per dos grans illes la de el Nord i la de Sud i diverses petites illes als seus voltants. L'Illa de el Nord és de contorns retallats i conté volcans d'activitat recent. L'Illa de al Sud, més massissa i muntanyosa, posseeix altures de més de 3.000 m. i en ella són freqüents els fenòmens de glaciació. El riu més cabalós és el Waikato, a l'Illa de el Nord. El clima és oceà nic humit.
La Illa de el Nord és la més poblada i constitueix el nucli de les activitats comercials i de negocis, mentre que la Illa de l'Sud és més rica en majestuosos paisatges i parcs naturals.
Algunes de les seves ciutats
Auckland
És la ciutat més gran i activa de Nova Zelanda, port principal i capital anterior, situada en un istme entre els ports de Manukau i Waitemata al nord d'Illa de el Nord. S'ha estès sobre molts volcans extints. La ciutat va ser fundada el 1840 per colons anglesos en un lloc maorà i té la població polinèsia més nombrosa de l'món: aproximadament 57.000-hi molts illencs de el PacÃfic-El Museu Commemoratiu de la Guerra conté una de les millors col·leccions d'artefactes polinesis de l'món, especialment maoris. Els maoris van vendre el lloc als anglesos en 1840 a canvi de roba, aliments, tabac i aproximadament 30 lliures esterlines. Avui, el port exporta productes lactis, llana, cuirs i fusta, i importa maquinà ria, petroli i fertilitzants. Les seves indústries abasten teixits, productes quÃmics, elaboració d'aliments, mà quines eina, treballs en metall i acoblament de vehicles. La seva població és de 769.600 habitants. Turisme: Panorama des de dalt de la muntanya Eden; museu (art maorà i polinesi); el Domini i els seus jardins; centre comercial de Parnell. Partint d'Auckland veiem El Northland, bressol de la nació; la badia de les Illes (pesca major); Waitangi (Casa de l'Tractat, veler «Tui», museu de vaixells) Rusell, antiga ciutat sense llei dels baleners; el cap Reinga (far, arbre sagrat, trobada li els dos oceans); Kirikiri (horts); Waipu (kaorÃes gegants de 18 m. De contorn).
Napier
Ciutat de Nova Zelanda, port situat a North Island, aproximadament 270 km a nord-est de la capital, Wellington. Està a la badia Hawke i exporta fruita, llana, carn congelada, productes lactis i fustes. A l'igual que Hastings, situada 20 km a sud-oest, va ser destruïda gairebé totalment per un terratrèmol el 1931 en què van morir 250 persones. La ciutat va ser reconstruïda a l'estil art decó. La seva població és de 48.800
Rotorua
Ciutat turÃstica i centre de salut situada aproximadament 160 km a el sud-est d'Auckland (Nova Zelanda). Es troba al costat de l'estany Rotorua a North island, en una zona amb nombroses deus termals, guèisers i llots medicinals. Les aigües tèrmiques d'algunes deus s'empren per escalfar cases i edificis a l'hivern; també com energètic per unitats de refrigeració a l'estiu. Pohutu, el guèiser més poderós, llança columnes d'aigua d'aproximadament 30 m. d'altura. Whakarewarewa, a l'extrem de la ciutat, és un llogaret maorà els habitants fan servir l'aigua calenta per cuinar; a més es renten i neden en ella. La seva població és de 48.300 Turisme: Poble maorÃ, rentes i geysers; llacs; reserves de fauna i flora.
Christchurch
Ciutat més gran de South Island (Nova Zelanda), situada a la vora de les planes de Canterbury. És el gran centre d'una de les regions productores de blat i de cria d'ovelles de paÃs. Les seves indústries comprenen elaboració i enllaunat d'aliments, filats i teixits de llana, tallers de ferrocarril, aixà com fabricació de catifes, fertilitzants, calçat i mobles. Va ser fundada el 1851 com a colònia de l'Església d'Anglaterra, i alguns de les millors construccions daten d'aquesta època: els edificis de Govern de la ProvÃncia (1859-1865) i la catedral, d'estil gòtic (1864-1904). Sovint se l'ha anomenat la "Ciutat Jardû de Nova Zelanda perquè hi ha aproximadament 400 hectà rees de jardins i de parcs públics, com el Reina Isabel II, construït per als Jocs de la Comunitat, el 1974. La seva població és de 300.000. Turisme: Parc i riu Avon; universitat i col·legis; catedral, nou ajuntament i la seva font lluminosa; Summit Hill i el seu panorama sobre la plana de Canterbury; en els voltants, Akaroa (antic establiment francès, el record trobem en el nom d'alguns carrers) i Lyttelton (port de pesca penjat de la cornisa).
Palmerston North
Ciutat i mercat situada a North Island a Nova Zelanda, 130 km a nord-est de Wellington. Fundada el 1866, va ser nomenada en honor del primer ministre brità nic, Lord Palmerston (1784-1865). És el centre d'una rica zona agrÃcola i compta amb un gran laboratori d'investigació agronòmica, una planta congeladora de carn i empreses d'enginyeria agrÃcola a petita escala. Té també una universitat. La seva població és de 60.100 habitants
Dunedin
Ciutat de Nova Zelanda, al port de South Island situat 306 km a sud-oest de la ciutat de Christchurch. Les seves indústries principals són la reparació de vaixells, la producció de cervesa, la quÃmica i la mueblera. Exporta carn congelada, productes de llana i lactis. La població va ser fundada el 1848 pels presbiterians escocesos i es va convertir en la principal colònia de paÃs en 1861, quan es va descobrir or a la regió. La seva riquesa es va emprar en construir molts edificis públics, com la primera església (1865-1973), la universitat (1878) prenent com a model la de Glasgow, Escòcia i l'elegant estació de ferrocarril, d'estil gòtic (1902). També existeixen diversos museus que presenten la cultura i la vida que els maoris desenvolupaven en els dies de les primeres colonitzacions europees. La seva població és de 110.000 habitants. Turisme: Universitat; belles mansions de Olveston; Larnach Castle.
Queenstown
Centre turÃstic situat al llac Wakatipu, aproximadament 160 km a nord-oest de Dunedin, a South Island (Nova Zelanda). Està situat a través de les muntanyes de la serralada Notables, que arriba als 2.286 m. Un dels més elegants centres d'esquà de paÃs -el pic Coronet-es troba a al nord. La seva població és de 370 Turisme: A la vora de l'llac Wakatipu; Coronet Peak (panorama); roserar i jardins sobre el llac; creuer a bord del vapor «Franshhaw»; visita de l'estació ramadera de Walter Peak; creuer pel Shotover River; museu de l'Emigrant (llum i so); museu dels Pioners; museu de Cotxes Antics; excursió a Arrowtown, antiga ciutat de l'or.
Wellington
Capital de la nació i port situat a l'extrem sud-oest de l'illa de el Nord (North Island). Està construïda sobre una forta pendent al voltant d'un port protegit. Exporta productes lactis, llana, carn i pells. Fabrica vehicles de motor, calçat, maquinà ria, articles metà l·lics, teixits i substà ncies quÃmiques. La ciutat va ser fundada el 1840 per la Companyia de Nova Zelanda, organització brità nica que promovia la colonització de paÃs. Se li va donar el nom que porta fins avui, en honor a l'heroi militar i primer ministre brità nic el duc de Wellington (1769-1852), que va donar el seu suport a la companyia. Va succeir a Auckland com a capital en 1865. Molts dels seus notables edificis daten de l'època victoriana i entre altres hi ha el de Parlament (1877), la Universitat de Victòria (1897), l'Església de Sant Pau (1866), que és catedral i es conserva com a monument històric, i la Thistle Inn (1860). Les seves indústries estan concentrades en la propera vall de Hutt i el poblat de Porirua. La seva població és de 342.500 Turisme: Vista panorà mica des de dalt de la muntanya Victòria o de Kilburn (funicular); Parlaments (l'antic i el nou); antiga catedral de Sant Pau; museu (art maorÃ, records de James Cook).
Què és el que cal saber, abans de viatjar?
A Nova Zelanda, es circula per l'esquerra. La llengua usual és l'anglès, encara que el maorà s'ensenya a les escoles, i és emprat en els serveis religiosos i mantingut per una viva activitat artÃstica, principalment a l'illa de el Nord. Cants, danses i tradicions són piadosament conservades i transmeses.
Muntanyenca al Sud, molt orejada al Nord, en gran part rural, Nova Zelanda convida a viure a l'aire lliure, a les excursions, a tots els esports. Regna una gran llibertat, pel que fa als vestits, unit a una meticulosa neteja. Segons la regió i el programa, s'adopta pantalons curts i sandà lies o anorac i botes de marxa. Les sabates s'exigeixen en alguns bars i restaurants. La població neozelandesa està dispersa, però bones connexions aèries, excel·lents carreteres, serveis d'autocars confortables, permeten circular còmodament (excepte en el extreme Sud-oest, regió dels Fiords, que segueix sent de difÃcil accés).
Els neozelandesos, que mengen tot el dia, rarament estan grassos (llevat de les dones maoris, per als que l'estar grosses és gairebé una coqueteria), ja que fan muco esport, per tot arreu i en tota estació. Encara que només sigui per la jardineria que practiquen intensament, tothom, o gairebé tothom, que viu en una casa individual amb gespes i arbres de flors. Les grans ciutats solen ser ports, pel que tenen platges i es presten a tots els esports aquà tics. A qualsevol edat, la gent és un bon caminant i escalador, sinó un autèntic alpinista. El golf, el cricket, el croquet es practiquen fins als mÃnims poblets. El futbol i el rugbi apassionen les multituds, aixà com les carreres de cavalls.
Oci
La caça està oberta durant tot l'any per a les espècies declarades «nocives», però altres animals, encara que siguin perillosos, com el «kea» (lloro amb pica d'à guila molt temut dels bens), estan protegits.
La pesca és tan freqüentment miraculosa pel que fa a les captures corrents efectuades en altres llocs, que tot neozelandès i, per contagi, tot estranger que està de pas, ha capturat alguna peça prou bella com per fer-la dissecar, per tal d'exposar-la a la admiració dels seus amics. A les regions dels llacs, es lloga tot el que cal per a pesca de truita (vaixell, material complet i consells d'un guia experimentat) i, en les aigües clares i fresques de Wakatipu o de Rotorna, els peixos s'amunteguen literalment en voltant dels esquers.
A la badia de les Illes (illa de el Nord), es tracta de captures monstres i de records mundials, com el de l'tauró «mako» (1.061 lliures): alguna cosa per somiar o fins i tot per tremolar.
El perÃode desembre-febrer és alhora el de les festes de cap d'any celebrades com a Europa, i el de les vacances escolars. És la alt estació tuÃstica, convé reservar amb antelació els transports, l'allotjament, els espectacles. Juliol-agost és l'estació dels esports de neu als Alps neo-zelandeses.
Compres
Les botigues de regals i records són nombroses a les ciutats, llocs turÃstics i qualsevol paratge d'autocar. Allà es troben els mateixos objectes menuts en pedra verda (joies de fantasia, cendrers i fetitxes «tiki», en nacre blau (petxines, puzles, ninots). El «kimi», ocell-emblema de Nova Zelanda, es presenta sota totes les formes (fusta, pedra, impressió sobre tela, joies, etc.). Les fustes tallades maoris, la fabricació és severament controlada, solen ser molt belles. El mateix cas pel que fa als teixits en lli de Nova Zelanda ( «flax») , espècie de rà fia amb la qual es fan estovalles, i també els vestits tradicionals maoris: una banda al cap, una cotilla i faldilla de ratlles ( «piupiu») que acompanyen les boles que les ballarines de «poi» fan girar tan magnÃficament .
Un pot meravellar per l'elevat preu dels jerseis: són fets a mà i de pura llana, és a dir, de la major qualitat. La llana en troca es ven prà cticament a preciode exportació.
Les catifes i mantes en pell de be són superbes i avantatjoses, però enutjoses. Amb les mateixes pells es fan vestdos, capes, gorres, guants i botes folrades per als esports de muntanya. Els vestits de pell volta de xai són bells, però costosos quan estan ben tallats.
Els amants de l'chamarileo troben per regatejar en nombroses botigues que proposen objectes i utensilis que daten de l'època dels pioners o de la febre de l'or: lámparasde petroli, vells discos, velles planxes, gravats, cartells i fotos entendridores. A les llibreries moltÃssims i bellÃssims à lbums: Els paisatges neozelandesos i els tatuatges maoris són especialment fotogènics. Belles presentacions de sèries filatèliques corrents. Xocolates fins i vins de qualitat, que sorprendran pel seu sabor als que encara creuen que només Europa sap el que és un bon celler.
dies Festius
- 1 i 2 de gener de l'any 2005: Any Nou.
- 6 de febrer: Festivitat de Waitangi.
- Del 25 al 28 de març: Setmana Santa.
- 25 abril: Dia de les Fores Armades d'Austrà lia i Nova Zelanda (ANZAC).
- 6 de juny: Festa Oficial de l'Aniversari de la Reina Isabel II.
- 24 d'octubre: Dia de l'Treball.
- De l'25 i 26 de desembre: Nadal.