Els agulles de núvia són una de les moltes tradicions de noces, un detall que reben les dones solteres que assisteixen a l'esdeveniment com símbol de sort a futur en l'amor.
No hi ha un origen precís sobre aquesta la llegenda que va donar peu a aquesta tradició i així és com es barregen diferents històries. Una d'elles arriba des de Toledo i parla d'una donzella toledana anomenada Soledat de Vargas qui es va enamorar d'el jove alferes Don García d'Ocaña. Després de comprometre davant la verge de l'Sagrari, Don García va haver de partir a la guerra i així va ser com Soledad va quedar molt trist.
Durant l'espera, cada nit la jove li va resar a la Verge dels Dolors acompanyada de la seva criada, Mencía. Com estava molt cansada, la dona es quedava adormida abans d'acabar de resar el rosari pel que li demanava a la seva criada que la despertés punxant-la amb una agulla. A l'acabar, Soledad deixava com a ofrena l'agulla entre els barrots de la Verge dels Dolors. Quan temps després el seu promès tornar de la guerra va contreure matrimoni amb Solitud.
Quant hi ha de cert en aquesta història? Ningú ho sap doncs així són les llegendes. Hi ha altres corrents que remunten la tradició de l'agulla a les antigues núvies que heretaven els vestits de mares o àvies. Llavors els adaptaven als seus cossos utilitzant agulles i a l'acabar l'enllaç la núvia repartia les agulles a les dones solteres perquè donava mala sort quedar-se amb algun.
Més informació - Agulles de núvia
Foto i font - Wedding Event Central