
Els càlculs biliars, també coneguts com a colelitiasi, són formacions sòlides que es desenvolupen dins de la vesícula biliar, un petit òrgan situat sota el fetge. Aquestes formacions poden variar en mida des de petits grans de sorra fins a dimensions comparables a pilotes de golf. Encara que la seva composició principal és el colesterol, poden contenir altres elements com bilirubina i sals càlciques.
Què són els càlculs biliars?
La vesícula biliar compleix una funció clau en el sistema digestiu, ja que emmagatzema i concentra la bilis, un líquid produït pel fetge la principal tasca del qual és ajudar l'organisme a descompondre els greixos dels aliments. No obstant això, quan la bilis conté un excés de colesterol, bilirubina o escassetat de sals biliars, es poden formar els càlculs biliars.
Hi ha dos principals tipus de càlculs:
- Càlculs de colesterol: Representen aproximadament el 80% dels casos en països desenvolupats. Estan compostos principalment de colesterol cristal·litzat.
- Càlculs pigmentaris: Formats per bilirubina i altres compostos. Solen ser més comuns en persones amb malalties hepàtiques o trastorns sanguinis.
Factors de Risc
Algunes persones són més propenses a desenvolupar càlculs biliars a causa de factors com:
- Edat i sexe: Són més comuns en dones de més de 40 anys.
- obesitat: Un pes elevat augmenta la producció de colesterol a la bilis.
- Factors dietètics: Una dieta rica en greixos i baixa en fibra pot afavorir-ne la formació.
- Embaràs i anticonceptius: Els canvis hormonals poden alterar lequilibri de la bilis.
- Pèrdua ràpida de pes: Una reducció dràstica del pes pot concentrar massa la bilis.
Símptomes més freqüents
En la majoria dels casos, els càlculs biliars no provoquen símptomes i només es detecten de manera incidental durant estudis mèdics per altres condicions. No obstant això, quan els càlculs bloquegen els conductes biliars, poden aparèixer els següents símptomes:
- Dolor intens a la part superior dreta de l'abdomen: Aquest símptoma, també conegut com a còlic biliar, es pot estendre cap a l'espatlla dreta o l'esquena.
- Nàusees i vòmits: Solen acompanyar el dolor abdominal.
- Icterícia: En casos més severs, hi pot haver un color groguenc a la pell o als ulls.
- Febre i calfreds: Indicatius d'infecció o inflamació de la vesícula (col·lecistitis).
Diagnòstic i proves mèdiques
El diagnòstic dels càlculs biliars es realitza mitjançant una combinació de la història clínica del pacient i les proves següents:
- Ecografia abdominal: És el mètode principal per detectar càlculs biliars.
- Anàlisi de sang: Permeten identificar possibles infeccions, inflamació o problemes hepàtics.
- Colangiopancreatografia retrògrada endoscòpica (CPRE): Tècnica utilitzada tant per diagnosticar com per tractar càlculs als conductes biliars.
- Tomografia computaritzada (TC): Podeu revelar complicacions relacionades amb els càlculs biliars.
Tractaments disponibles
El tractament dels càlculs biliars depèn de la presència de símptomes i les complicacions. Hi ha opcions quirúrgiques i no quirúrgiques:
cirurgia
La colecistectomia laparoscòpica és el tractament més comú. Aquesta cirurgia consisteix a extirpar la vesícula biliar i generalment permet al pacient tornar a casa el mateix dia. En casos complicats, s'opta per una col·lecistectomia oberta, el temps de recuperació de la qual és més prolongat.
Opcions no quirúrgiques
- medicaments: Els àcids biliars poden dissoldre els càlculs petits de colesterol, encara que aquest tractament pot trigar mesos o anys.
- Litotrícia per ones de xoc: Procediment que utilitza ones ultrasòniques per fragmentar els càlculs.
- CPRE: Tècnica útil per extreure càlculs que estan bloquejant conductes biliars.
Prevenció: com reduir el risc
Adoptar hàbits saludables pot disminuir la probabilitat de desenvolupar càlculs biliars:
- Mantenir un pes adequat: Evitar tant el sobrepès com les dietes ràpides.
- Seguir una dieta equilibrada: Rica en fibra i baixa en greixos saturats.
- Exercici regular: Ajuda a mantenir un metabolisme saludable.
Els càlculs biliars són una afecció comuna que pot ser asimptomàtica o presentar complicacions serioses. Un estil de vida saludable i la consulta mèdica oportuna permeten manejar-los de manera eficaç, minimitzant riscos i millorant la qualitat de vida.



